Fandango desconegut
Estic farta dels polítics,
dels polítics malparits.
Que es passegen moribunds
i ens retallen la salut.
Ells ens furten i ens saquegen,
són lladres amb poder.
Encobrint-se uns als altres,
quina merda de govern.
El Rajoy i Cospedal,
sempre estan en diferit.
I l'estat de benestar,
ells se'l passen pel florí.
No ens vingueu amb ximpleries,
que tots som ja prou majors.
No ens agraden les mentides,
ja estem farts de comissions.
El poble no te la culpa,
romanços heu contat.
Aneu-se'n a casa vostra
o vos tirem (tots) d'un grapat.
Teniu les butxaques plenes,
de vergonya aneu curtets.
Urbanisme és un tresor,
del corrupte regidor.
La cultura no interessa,
només compten els diners,
com no en tens no eres ningú (ai)
si no pagues res no en tens.
Ara s'albiren temps nous,
D'esperança en el futur.
Demanem a aquest governa,
Que no trenque aquest desig.
Autor(es): Rebeca Mut
