Farigola i romanins
Ara et veig des de sempre, terra amada,
pregona dins el pols i el pensament,
veig els camps obligats a la sement
amb la llarga ferida treballada.
veig l'encesa collita ja agarbada
-flames disperses sota el baf del vent-.
veig l'hivern tot humit vora el torrent,
la primavera dintre l'aire alçada.
Veig l'olivarda en flor des dels camins
d'avui i trobo al cor antigues sendes
amb flor de farigola i romanins.,
els horts de Balansat i les hisendes
d'infant, olor d'Eivissa i unitat
de llum, i un clam plenari i sense edat.
