Federico i la mama
Vaig deixar els amics a Barcelona
Era un capvespre de Juliol.
Els records quedaren endarrere
Dalt del tren m'enrotllo amb qualsevol.
Quan vaig arribar a la frontera
Un noi d'uns vint anys em preguntà
Si el meu tren anava cap a França
Doncs tenia que trobar-se amb la mamà.
Puja dalt del tren amb mi si vols venir,
Vine cap aquí que cantarem.
El noi em digué: "Vaig direcció Paris
A la Rue Pigalle, número sis".
El seu nom resultà Federico
Duia americana i corbatí,
Va sortir fa un any dels Jesuïtes
Tenia un posat de maniquí.
Jo passava molt de contestar-li
Mentrestant el tren anava avançant,
Ell, inquiet, constantment repetia:
"Segur que la mamà m´està esperant".
Dos dies i mig vàrem passar en tren.
Oh! quina sorpresa en arribar!
Per la finestreta ell va saludar
ai carai! que no veig a la mamà!
Amsterdam! Amsterdam! Amsterdam!
Autor(es): Eduard Estivill
