Feliç aniversari, tia

Carles Enguix

Encara no ha tornat el sol
i al treball ja vas de camí,
entre la boira del vell port
i a la butxaca el fil.

Confecció de punys i colls,
camises, bruses i vestits.

Pujares al tramvia, "donzella",
amb onze anys només.
I ara el baixes cansada i vella,
perla entre rapinyers.

Un sou de penúries
I a dins del pit tristesa i delers.

I ara et trobes aïllada
entre la miseriosa soledat
d'un temps egoista.

No vius en una casa
sinó en un racó, privada
de l'estimada la paraula.

Estadístiques amunt,
percentatges avall,
t'hem convertit en una xifra
apartada del treball.

Dorms entre els records
d'un matalàs marginat,
amb només una taula
i un plat foradat,
i la resignació a dins del teu cap.

Enveges la cridòria
dels nous temps que passen ràpids
mentre tu comptes les l'hores.

I algú que té memòria
recordarà els teus ulls altius
desafiant la dura experiència.

Estadístiques amunt,
percentatges avall,
t'hem convertit en una xifra
apartada del treball.
Dorms entre els records
d'un matalàs marginat,
amb només una taula
i un plat foradat
i la resignació a dins del teu cap.

I apartes les ulleres,
no vols veure més
la crua realitat de la decadència.
I apagues el televisor,
i t'endinses dins del teu món
que guardes gelosament i t'espera