Fèlix i les meravelles
Enaixí comença el llibre
de Fèlix anant pel món,
amb el farcell a l'esquena
i l'anhel qui sap a on.
Fèlix es lleva a trenc d'alba
quan l'estel del dia es fon
i comença el romiatge
de llegir el llibre del món.
Camina i caminaria,
camina i caminarà,
cap allà on el sol hi va
tot el bé del món hi ha.
Creua rius i torrenteres,
va per pobles i ciutats
i pertot les meravelles
copsa amb ulls meravellats.
–Ço que no comprenc demano
reconto tot el que sé
perquè tanta gent com trobi
se'n meravellin també.
Camino i caminaria,
camino i caminaré,
que d'allà d'on el sol en ve
tot el bé del món hi é.
Ja se'n troba una pastora
que en guardava el bestiar,
i dalt d'un turó una ermita
i al portal un ermità.
–Reveleu-me la ciència,
ermità del monistrol,
de la vida que belluga
sota la capa del sol.
Camina i caminaria,
camina i caminarà...
De Nostre Senyor i els àngels
tot volant al seu redol,
i del cel i l'estelada
i de la lluna i el sol,
i de la mar tan salada
amb els peixos en estol
i de tota l'ocellada
i el missatge del seu vol.
Camino i caminaria,
camino i caminaré...
I dels arbres i les plantes,
del xaloc i del garbí,
de la pluja i la tempesta
i de l'arc de sant martí.
Del foc del cel i la terra,
de l'or i el metall ferrís,
de la mort i de la vida,
de l'infern i el paradís.
Camina i caminaria,
camina i caminarà...
Fèlix camina i camina
fins als més llunyans confins
i arriba a una verda prada
d'amaril·lis i jacints
regada amb corriols d'aigua,
orejada per set vents:
i en assemblea les bèsties,
que volen elegir rei.
M'aturo i m'aturaria,
m'aturo i m'aturaré,
per aprendre de les bèsties
el que els homes solen fer.
Autor(es): Joan Soler Amigó,Jaume Arnella
