Ferits de lluna

Cris Juanico

Es bon temps se'n va. Ja no queda ni resar.
Es vent m'esquitxa ses galtes de cera.

Hi ha mala maror. Açò va a pitjor.
El cel es pinta de gris amb tons de llautó.

S'acaba es joc que va començar
un mes de juny mentres érem en es Pla.
I es dies de llum quedaven en blanc,
arraconats dos cossos nus suats.

Vam saber volar. Vam saber cantar
sa lletra petita des nostro cançoner.

Teníem raons per arribar a la fi del món.
S'estiu el consumíem, no hi quedava ni calor.

Vam poder brindar amb es aires d'agost,
plens de nits curtes, de riures i de most.
I entre ses algues de cala Vell,
sense dormir, sa lluna plena mos va ferir.

Fina pell daurada
regada de sal i sol;
deu mil besades,
el cel que mos fa de llençol.