Festa

Xavier Baró

Què hi ha entre ella i jo que ens manté allunyats?
És potser un iceberg que ens ha tallat el pas?
Som ombres al desert
perdudes del seu cos,
esquerdes en el temps,
l'hivern sobre les flors.

Portat per un corrent vaig aterrar al meu cor.
Es va despertar el vent que obrí unes portes d'or:
Cúpules i carrers
de festa engalanats
per rebre els viatgers
de cors assagetats.

L'adéu ens va cantar fins que ens vam adormir
sota un arbre allunyat que més tard va florir.
I quan vam despertar
la festa havia acabat.
Va començar a nevar
sobre el bell decorat.

Visc als espais oberts,
sol amb els meus deserts.
Guiat pel sol,
parlo amb el vent.