Fes-me l’Any

Eduard Gener

Expliquen, de la batalla de Farsàlia,
que hauria estat la tomba de Cèsar si no fos
que quan Pompeu esperonava les tropes,
i trobant-se les d’en Juli en nombre inferior,
va girar-se a la infanteria lleugera
i amb les seves millors robes, i Marc Antoni present,
es va arrencar amb un tango, -diuen d’origen persa-,
que més o menys la lletra deia el següent:

Nena, fes-me el dia, fes-me l’any.
Porta’m al teu llit i fes-me l’any.
Obre aquestes portes, fes-me l’any.
Dóna’m un somriure i fes-me l’any.

I és que pots ballar o fugir corrents,
pensar que vas guanyant, o que acabaràs perdent,
però sempre hi ha la negra
teixint els llençols blancs
on dorms abraçadeta amb el teu pretendent.

Nena, fes-me el dia, fes-me l’any.
Porta’m al teu llit i fes-me l’any.
Obre aquestes portes, fes-me l’any.
Dóna’m un somriure i fes-me l’any.

Carinyo fes-me, fes-me l’any.
El majurí és un ritme que ve de Pèrsia.
Passa a l’Al-Andalus i amb el descobriment
d’Amèrica, contagia el tango i l’havanera
o el swing primitiu de New Orleans.
De l'arxiduc a la música de favela,
de l'òpera al club de jazz.
Cada nit a la Terra hi ha una orquestra
tocant el mateix tema, diu: “Fes-me l’any!” .

Nena, fes-me el dia (fes-me l’any).
Anem a donar un tomb (fes-me l’any).
A veure les estrelles (fes-me l’any).
I les llums de la ciutat (fes-me l’any).
Nena, fes-me el dia (fes-me l’any).
Porta’m al teu cotxe (fes-me l’any).
Anem al teu apartament (fes-me l’any).
I fes-me l’any (fes-me l’any).

Què ens ensenya la Història?
Quines conclusions en traiem de tot plegat?
Que sense dolor no hi ha glòria.
Que si vols vèncer has de posar-hi el cap.
Busca qui t'agrada,
creua la pista, l'ambient està calent.
Mou-te amb soltura, sempre ocurrent,
no importa què pensi o digui la gent.
Infanteria lleugera en formació,
força i honor, i al crit de la legió
la música la posem els meus col·legues i jo.
Canta-li, balla-li, aquesta cançó.

Nena, fes-me el dia (fes-me l’any).