Fil de la ciutat
Visc en un bosc de llums
entre arbustos, cotxes i animals.
Els meus arbres són fanals.
Sempre amb el cap amunt,
vagant entre cossos accelerats.
Jo mai corro per arribar.
Visc del que trobo, sóc el que tinc.
Les presses no les van fer per mi.
Res d’això no em farà patir.
Em miren i em somriuen quan els dic:
no podran amb mi.
Sóc l’hereu del terra, sóc fill de la ciutat.
Entre errors m’espera una austera immortalitat.
Sense carreteres, sense ordres rellevants.
Com un arquitecte sóc fill de la ciutat.
Vull caure més avall,
entre barris pobres i rics ignorants.
Governar tots els terrats.
No surtis del camí
si anant cap a casa et creues amb mi.
Faig festes amb tres llumins.
Visc del que trobo, sóc el que tinc.
Les presses no les van fer per mi.
Res d’això no em farà patir.
Em miren i em somriuen quan els dic:
no podran amb mi!
Sóc l’hereu del terra, sóc fill de la ciutat.
Entre errors m’espera una austera immortalitat.
Sense carreteres, sense ordres rellevants.
Com un arquitecte sóc fill de la ciutat.
