Fills de l'abundància
Tu, tu vigila, no ensopeguis amb la por,
amb la por que distorsiona els teus sentits.
No et sentis incapaç.
Perquè tots apostem per viure
amb pressa el nostre temps,
per no aturar-te i veure
com t'estan venent
gran part del teu temps,
allò que un dia era or.
Com pot ser que hi hagi gent
que passi gana pertot arreu?
El progrés és la distància entre la gent.
Què és el que ens passa?
És tan difícil, potser?
Si et veus capaç de decidir
per tu i per mi, un sol camí.
Digues en veu baixa:
Fills de l'abundància,
lluny dels impossibles,
neixen cada dia
sense saber què és viure.
Tu, tu vigila, no ensopeguis amb la por,
amb la por que distorsiona els teus sentits.
No et sentis incapaç de seguir endavant.
Nina de draps bruts, quadres blancs i vermells,
que espatllada gires els ulls cap al cel.
Què és el que et passa?
T'has quedat sola?
Si et veus capaç de decidir
per tu i per mi, un sol camí.
Digues en veu baixa:
Fills de l'abundància,
lluny dels impossibles,
neixen cada dia
sense saber què és viure.
Fills de l'esperança,
d'un futur possible,
neixen cada dia
sense poder ser lliures.
Fills de l'abundància...
