Fills del foc
Deies que un bon dia començaries a caminar cap al nord.
Tots ho sabíem, però no volíem evitar-ho per res del món.
Que el vent i el fred et maltractarien fins a clavar-te de genolls
a les llambordes blanques i netes d'un continent de dracs i lleons.
I lleons
I ara que tornes duus a la boca el fred aroma del gel i uns mots
estranys i foscos, com cal·ligrames o contrasenyes d'un pany llunyà.
I pronuncies els nostres noms quan creix la flama que es menja el tronc,
i ens assenyales, sense adonar-te que tots nosaltres som fills del foc.
I ara tornes i reclames els crits.
I ara tornes i despertes el desig ocult.
I ara tornes i reclames els crits.
Un altre dia sense paraules i sense forces per caminar
imaginant una pluja eterna que mai no acaba d'arribar.
I resseguim amb els dits els llavis tendres i foscos del dolor
guiant les passes cap un abisme últim model i technicolor.
I ara tornes i reclames els crits.
I ara tornes i despertes el desig ocult.
I ara tornes i reclames els crits.
I ara tornes o potser no vas marxar mai.
Deies que un bon dia començaries a caminar cap al nord.
Tots ho sabíem, però no volíem evitar-ho per res del món.
I pronuncies els nostres noms quan creix la flama que es menja el tronc,
i ens assenyales, sense adonar-te que tots nosaltres som fills del foc.
