Firaires

Anita Miltoff

Sol pioc davant d'un mirall
grans ofertes l'ombra es fa més gran
el fum de les pomes i el cotó
és l'única boira als autos de xoc
el cel, la pols, el ras, càmping dels
desvalguts,

Arriben els firaires.

Farts de cel·les de futur i parcs
concentració,
visca l'aire lliure llibertat per anar
canviant,
ara pujo a una avioneta ara viatjo en
un sofà.

50 passes 25 sort 25 fred
fitxes verdes, beneïdes, fitxes verdes
que encara guardo amb dues fotos
velles.

I penso en aquella noia asseguda a
una tassa de cafè.
Que un dia normal em va ensenyar a
estimar
tan sols en una tardor vam aprendre
a estimar-no sense fer-nos mal.

Quantes voltes vam desitjar amagar-nos
al carro dels firaires quan marxaven
a una nova ciutat.
Una nova realitat.