Fins al final
Es una dona negra que ja té 40 anys
i te dos fills a alimentar.
L’empresa on treballava
al carrer l’ha deixat
i la hipoteca no pot pagar.
I els cabrons del banc
la volen desnonar,
la seva cobdícia
no robarà la seva dignitat
No, no, no,
no deixarem que ens trepitgin un cop més,
i si cal els cremarem la sucursal.
No, no, no, no ens rendirem,
la nostra vida no està pas en lloguer
lluitarem fins al final arribarem.
Aquest matí ben d’hora
he anat al supermercat,
la llet i l’arròs també han pujat.
Els diners no m’arriben,
no tinc ni per menjar
no em queda altra opció que robar,
i el de seguretat mira desconfiat,
però no em fa res.
Penso sortir amb el cap ben alt.
No, no, no,
no deixarem que ens trepitgin un cop més,
i si cal els cremarem la sucursal.
No, no, no, no ens rendirem,
la nostra vida no està pas en lloguer
lluitarem fins al final arribarem.
Autor(es): Cranc
