Fins sempre
De nit pujo l'escala
que dóna al meu terrat
La lluna m'embolcalla,
m'apropa al teu costat
La mirada tapada,
pels teus daurats cabells
Fa temps et despedies
per no tornar mai més
En una tarda gris vas voler marxar,
Partint en mil trossos la nostra felicitat
Rendits al destí , que tu et vas marcar
Buscant la resposta, perquè vas marxar
Vas deixar un gran buit,
que no podem tapar.
Rialles i paraules,
Que no podrem oblidar
Es va desfer el nus
que ens tenia lligats
es va trencar la corda
aquell 18 de març
En una tarda gris vas voler marxar,
Partint en mil trossos la nostra felicitat
Rendits al destí , que tu et vas marcar
Buscant la resposta, perquè vas marxar
Fins sempre, tots estarem
amb tu. Fins sempre,
seràs present al nostre cap.
Fins sempre, recordarem vells
Temps. Fins sempre, tindràs
un lloc al meu costat
Recordarem la teva cara.
Recordarem els teus cabells.
I també la teva mirada,
recordarem fins sempre més.
