Flors a les mans
Som els fills de la postguerra
encetem la transició,
però la nostra infantesa
és hereva de la por.
Aquest Déu totpoderós
ens ha semblat de mentida.
Creients, agnòstics o ateus
li hem qüestionat la mida.
Tenim ales, tenim terra,
tenim foc i tenim sang,
però a vegades les esquerdes
ens converteixen en fang.
Tenim ales, tenim terra,
tenim foc i tenim sang,
però a vegades de la boira
ens surten flors a les mans.
Som eclèctics i per això
tenim la contradicció
de lluitar per les grans causes
o quedar-nos al racó.
En això de trencar esquemes
molts han quedat pel camí.
Hem obert algunes portes,
ells ja no ho podran gaudir.
Tenim ales, tenim terra,
tenim foc i tenim sang,
però a vegades les esquerdes
ens converteixen en fang.
Tenim ales, tenim terra,
tenim foc i tenim sang,
però a vegades de la boira
ens surten flors a les mans.
Ara en tenim més de trenta
i ens toca fer revisió.
Sempre és bo mirar enrere
i demanar-nos perdó.
Hem pagat un preu molt alt
per arribar fins aquí.
Portem la llavor del canvi,
qui ens ho havia de dir.
Tenim ales, tenim terra,
tenim foc i tenim sang,
però a vegades les esquerdes
ens converteixen en fang.
Tenim ales, tenim terra,
tenim foc i tenim sang,
però a vegades de la boira
ens surten flors a les mans.
Autor(es): Gemma Gusi
