Flors i violes

Xavier Baró

Un joc de daus m'han dut el vents
per creuar el temps i els forts corrents.
Flors d'aigua dolça en cristalls
brillen per muntanyes i valls,
somnis brodats amb fils de llum,
fràgils, reals com un perfum.
Flors i violes vaig deixant
per tot arreu on vaig passant.

Símbols estranys penjats d'un eix
giren parlant tots del mateix:
codis secrets per desxifrar
mentre la vida se te'n va.
El joc diu: "Torna a començar",
i a contracor t'hi has de posar.
Flors i violes vaig deixant
per tot arreu on vaig passant.

Amics, amors, vénen i van;
tots, els seus daus estan llançant.
Presons, tavernes, laberints,
no hi ha descans als seus confins.
L'atzar, ¿són els déus amagats?
¿l'ordre on som encadenats?
Flors i violes vaig deixant
per tot arreu on vaig passant.
Flors i violes:
No trepitgeu.