Foc a l'ànima
Sento por si tu no hi ets,
no sóc res sense calor,
la tendresa avui és dolor,
és tant fràgil el teu cor
i no puc quedar-me sol.
Només penso com tenir-te,
de la pluja vull amagar-te,
seure junts sota la lluna
i sentir la teva pell
i un estel faci del cel
un cel amb calma,
ja no puc quedar-me sol.
Si no hi ets amb mi,
no tindré control
i tot el que m 'envolta sentirà el dolor,
res no passarà
i res no quedarà
i no seré més que una roca,
si torno a pensar que te'n oblidaràs
el foc crema l'ànima dels dos,
sé que em rendiré, que ja no tornaré
a veure tanta llum mai més.
Sento por si tu no hi ets,
tanta por a no saber res,
si el passat ja és un mai més,
Digue'm que puc fer amb el que sento,
si el demà que em toca viure
no és igual que ahir,
tantes hores ploraré.
Sento pànic sense tu,
si res ja no m ́importa,
si ja no puc somiar,
no tenir-te al meu costat,
t ́has endut la primavera
la meva ànima sencera
i encara no sé el per què.
