Foc en el cor

Jordi Santamaria

Et trobo a faltar, a cada segon
quan marxes lluny del meu costat

Perdut als teus ulls d'un castany profund
em miren i em van penetrant.

Ets la meva addicció, com esperit malaltís
em sotmeto a la teva atracció.

Sóc un home de fang, que com vols tu vas modelant
Sóc un pres captiu, que entregat tu vas encisant.

FOC EN COR, TU ENCENS LA MEVA FLAMA
FOC EN EL COR, QUE CREMA I NO S'APAGA
ENTRE ELS TEUS BRAÇOS JO TROBO LA CALMA
EL MEU REFUGI, LA FORÇA, LA VIDA.
LES TEVES MANS QUE M'OMPLEN DE CARICIES
EL MEU TIMÓ, QUE M'ORIENTA I EM GUIA
AL TEU COSTAT VULL FER VIA, NO SE VIURE SENSE TU.

Amb la punta del dits, resseguint el teu cos
transportat -me al setè paradís.

Tu em fas respirar, ensenyant-me a somiar
el passat, el present, el demà.

Sóc un home de fang, que com vols tu vas modelant
Sóc un pres captiu, que entregat tu vas encisant.

FOC EN COR, TU ENCENS LA MEVA FLAMA
FOC EN EL COR, QUE CREMA I NO S'APAGA
AL TEU COSTAT VULL FER VIA, NO SE VIURE SENSE TU.
ENTRE ELS TEUS BRAÇOS JO TROBO LA CALMA
EL MEU REFUGI, LA FORÇA, LA VIDA.
LES TEVES MANS QUE M'OMPLEN DE CARICIES
EL MEU TIMÓ, QUE M'ORIENTA I EM GUIA