Força vital
Vaig vacil·lant per les voreres
D'una ciutat sense fronteres
Que m'omple les venes de força vital
Com un ocell que desperta amb energia
Torno a sentir l´impuls de retrobar
El sentiment que potser vaig perdre un dia
Que em permetia de saber a on anar
Sento l´olor de la música mundana
Penso en l'amor de tots els que he conegut
Són sensacions d'una vida com n'hi ha moltes
Plena d'incerteses, melangies i records.
Veig amb dolor que la gent va molt de pressa
Sense mirar qui camina al seu costat
Perdem instants amb ingènues futileses
No tenim en compte les estrelles ni les aus.
Potser estic sol amb la meva circumstancia
Però soc feliç quan em deixen respirar
L'aire calent de la vida quotidiana
Quina futilesa em portarà el demà?
Autor(es): Eduard Estivill
