Forces d'ocupació

El Nota

Camines tranquil entre mil mirades d'aire servil i et sents útil i jo subtil, et llenço paraules com tu míssils de destrucció massiva... És la nostra alternativa a la prepotència, imbècil. Projectils cosits amb tinta com si fossin fils. Avui la cosa et pinta difícil. Assumir responsabilitats no és fàcil. I és que tot el que trepitges es converteix en fòssil. I no passa res si deixes un projecte a mitges, imposis lleis estrictes de disciplina, mentre diguis que defenses la nació per la que lluites i somiatruites t'escoltin i et van seguint. Tu continues mentint! Ja no queden bancs al passeig marítim i aquell xaval de Ramalah cada dia està més prim. Seguim escopint cada passa que trepitges. Fins que el fang enfonsi els vostres tancs, en mans de joves aprenents de freda sang i encant irònic, a entrevistes de reclutes amb les mans tacades. Són gegants contra nans, però amb pedres serem grans. I estant absents al carrer la lluita perd raó de ser, mentre joves funcionaris ens demanen els papers. Recursos policials a la secció administrativa. Obra social? Inversió en instruments mortals és la solució de la vostra directiva, que es descuida d'on prové el seu sou, però no de cobrar-nos l'IVA. No n'hi ha prou en trobar la sortida. La ràbia ens captiva. Feu impossible l'alternativa.

Avui és indubtable, la victòria està més clara, ens ho han deixat al nivell fàcil, only twenty boys only twenty stones. Trec brillantor del meu fusell i reso un pare nostre: I born to kill. I ja en queden divuit. El fruit d'un llarg entrenament em porta avui aquí. El temps versió XL dins un fons caqui. L'estat m'ho ha donat tot i li agraeixo amb aquests trets. Vinc a portar la pau, si vols et llegeixo els teus drets, que més que res que drets són obligacions, i obeeixes en cada una de les quatre estacions. Sents sons metàl·lics. No ploris i sobretot, no et pixis als pantalons. Avui entendràs el significat de la paraula humiliació, descarregaré amb tu tota la meva frustració. La meva diversió. A molts kilòmetres de casa els meus fills juguen al beisbol. El tribunal de La Haya no, no passa per Sedhaya. No sé quina és la raó. S'amaga el sol a l'horitzó. Una sensació confusa, el meu cos es mou raro. Vacil·lo. Sospiro. Apunto i Disparo.

Escolta els laments de la gent quan la seva sang va vessant pel clavegueram del sistema. Això fa que la flama de la revolta no s'apagui, encara crema.