Fosc
Sempre pensares que tot era bonico
Sempre pensares, tot era color blau
Que un despertar era com tornar a nàixer
I que els estels mai no caurien del cel
Oh, però ara vas obrint els ulls
Oh, quasi sense adonar-te'n
Oh, del cervell faràs un suc
Oh, sempre amb el cap ben alt
Sempre pensares que això no era possible
Sempre pensares, mai no estaries sol
Però recorda que això és més que probable
I que de tu depén baixar del bressol
Oh, però ara vas obrint els ulls
Oh, quasi sense adonar-te'n
Oh, del cervell faràs un suc
Oh, sempre amb el cap ben alt
Un dia al cap et pegarà la realitat
I el despertar serà com si ressuscitares
T'adonaràs que no tot és color blau
El color negre no l'havies triat
Oh, però ara vas obrint els ulls
Oh, quasi sense adonar-te'n
Oh, del cervell faràs un suc
Oh, sempre amb el cap ben alt
