Fràgils pensaments

Cris Juanico

Colors d'aram, un carreró,
tot de còdol gris ho veig i som feliç.

On sa humitat embassa bé
i es verdet creix valent; açò em posa content.

Un moix amb molt poc pèl
dissimula cercant menjar.

Pes soterranis on s'amaguen
se sent ferum d'estar tapiats.

Somnis i records,
com ses arrels que avui entenc
mentre la mar ressala fràgils pensaments.
Xaloc escampa, alena es vent!

I ets enfronts acabats de pintar de blanc
i almangra pes terrats.

M'assec, faig un esbós:
carrer Sant Joan 22.

Com el desert, silenci solejat.
De cul de bòtil vols jugar;

però no hi ha jocs ni corregudes,
no hi ha mèrvols ni esclatons.

Somnis i records,
com ses arrels que avui entenc
mentre la mar ressala fràgils pensaments.
I mos trobam,
i revivim aquelles coses que guardam as fons del cor
i avui sabem segur que mai més tornaran, no, no.

I correm i sentim i cridam pes camins,
com fèiem de petits tu i jo.
Llavors mos abraçam sense fi i aquell buit queda fos,
i el deixam fugir mentre arriba de nou es vespre.