Fred al cor

Bremen

Fred al cos, poca son.
Set mortal, sempre dol.
Miro al cel, un ocell
bat les ales contra el vent.
Els meus peus, dins d'un riu.
Entro a l'aigua, sóc l'estiu.
Generosa, m'acarones
i em cargolo com les ones.

Però tinc un nervi intern
que aguanta tot el pes a sobre meu.
Es nodreix quan cantes i quan rius.
I amb la por em faig el sord,
però no tot és sempre tant bonic com dius
i encara penso tocar el cel.

I al final, tot tant clar,
amb orgull aixeco el cap.

Però tinc un nervi intern
que aguanta tot el pes a sobre meu.
Es nodreix quan cantes i quan rius.
I amb la por em faig el sord,
però no tot és sempre tan bonic com dius
i encara penso tocar el cel.