Frec a frec

Mariona Sagarra

És el dibuix del teu somriure
el que jo ara voldria
i la teva boca segura
que em ve a parlar de viure.

I estimo més aquell petó
besat en un càlid racó
que qualsevol al·legoria
que per bona que fos,
potser no la creuria.

Quan el teu cos s'acosta
frec a frec el respirar
sento aprop la calidesa
frec a frec el respirar

Es la mirada dels teus ulls
el que jo ara voldria
per poder-m'hi passejar
transparència a llum de dia.

Desitjo més aquella mà
que m'empeny a caminar
i m'acarona amb tendresa
temprança i foc etern
tacte de saviesa.

Quan el teu cos s'acosta
frec a frec el respirar
sento aprop la calidesa
frec a frec el respirar

Fem etern aquest instant
que la lluna ens espia
far grogós intermitent i dominant
ens retalla les faccions, obsequi fet a mida.

Quan el teu cos s'acosta
frec a frec el respirar
sento aprop la calidesa
frec a frec el respirar