Fred d'hivern

Rah-mon Roma

Quan l'hivern obre el mantell
el vent glaça, el fred ja ve.
Vora el foc que escalfa el cor
ens fan costat les cançons.

Les flames es van alçant,
roig encès de foc.
Amb l'olor, el blau i el groc
ens fan somniar.
Omplo la casa d'amics
de terres enllà,
els convidava a cantar,
i era ben feliç.

Cants d'arreu, del sud, del nord,
de l'oest i l'est,
sonaven com una veu
que ens feia estremir.
Xinesos i africans,
gent nada als Balcans,
sud-americans, també,
gent de tots colors.

Amb abrics, fora, a la neu
rialles i jocs.
No m'ho creia, i, fos com fos,
allí hi era jo.
Fred d'hivern fora del cos,
i el cor ben calent.
Creu-me; és ben cert el que et dic:
allò era Nadal.