Fred món
Verd,
roig
i horitzó,
amb els ulls a l'infinit,
cap on vaig avançant,
dins del fred,
fred món.
Fred món,
et sento udolar.
Fred món,
has llençat les claus.
El meu
nom
el crida el vent
cap al desconegut encís,
per on vaig recollint
les flors
del temps.
Fred món.
et sento udolar.
Fred món,
has llençat les claus.
Jonc
Amarg,
plor secret
que els lladres no volen robar.
Cel difús, fum de precs,
veniu amb mi
a vaguejar.
Fred món,
et sento udolar.
Fred món,
has llençat les claus.
Autor(es): Xavier Baró
