Pols

Gaia

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp

Records embolicats dins caixes de cartró
A les golfes del meu cap imatges difuses
Faig lloc al meu armari
Em desprenc de la roba que no em poso mai
Has netejat tu sola, les ratlles negres de les rajoles
El coll brut de les camises i les taques de l'estora

Quan treguis tota la pols acumulada de tants anys
Llavors entendràs perquè he viscut reclòs, trobaràs qui sóc, qui sóc

Obro la ment a noves lectures
Trio els llibres que em marcaran per vida

Una mà, cara blanca immaculada sobre
Impregnada soledat i en les esquerdes del passat
Estem pintant les parets del nostre castell
Amb el color dels seus ulls...ulls.

De les inclemències del temps, hem après a ser conscients
Aixoplugar-nos mútuament o a mullar-nos si és precís
A viure intens en el present, ara i aquí.

Estem pintant les parets del nostre univers
Amb el color dels seus ulls...ulls.

A llàgrima viva hem desfet, tots els desitjos creats, transmutada realitat
Tan simple i tan gran, viure intens cada moment, ara i aquí.

Quan treguis tota la pols acumulada de tants anys
Llavors entendràs perquè he viscut reclòs,
Trobaràs qui sóc, qui som

Som batec a l'uníson capaç de trencar el so
Som escletxa oberta, raig que fuig, superant els murs de contenció

Al teu ventre portaràs qui posi nom la nostra unió
Els que des de l'amor construiran, construiran un nou món