Galàxies

Meritxell Gené

Avui, cor meu, enfilarem la via
ja mai petjada dels satèl·lits morts.
Una mar de nit, sense àncores ni ports
ens llimarà una mica d'alegria.
Però després, resseguirem les illes
de totes les galàxies del voltant;
centrífugues i blanques, s'orbriran
com flors innominades i senzilles.
I oblidarem uns noms sens harmonia,
uns noms de xifra, i alfabet gelat...
Llavors, amb infinita humilitat
batejarem de nou l'argenteria.
Amb ritme llis i fàcil de cançó
direm: ''Viola Blanca'', ''Marguerida''
''Nadala'', ''Lliri'', ''Flor de Sajolida''
''Clavell de Marge'', i ''Rosa de Pastor''.
Despres retornarem per la distància,
disn boires de pols còsmic i lluent.
I això s'esdrevindrà, senzillament,
un dia qualsevol, sense importància...