Gandul

Liannallull

És tan de matí
que els núvols encara dormen
jo els veig estirats
dormint com bons minyons
sobre els camps
sota els arbres
entre l'herba

Ara fa tan fred
Qui ara regna és la rosada
Que bateja a tot alIò
Que hi hagi a la vora
Siguin ases
Siguin bèsties
O siguin reines.

Jo m'ho miro tot
Des del tren, per la finestra
És un mati d'aquells
Que no acaba de ser
Tė com son
Tė com mandra
li fa pal
No tė pressa

Veig passar els camps
l el que hi ha
Ja és enrere
El que era
Ja no hi és, saps on és?
AI darrera
AIIà avall
Se n'ha anat

És tan de matí que els núvols
encara dormen...