Garatge
Llum al final d’un camí molt llarg.
Versos que es queden a mig acabar.
Fils que s’escolen per un forat.
Mots que s’inventen per parlar més clar o menys.
Veus que ressonen a dins del cap.
Ulls que s’esquiven per no interpretar.
Dits que escarpeixen cabells nuats.
Bolis que escriuen de tant en tant.
Gust de cafè, idees inconnexes, son i fred,
llavis calents, llengües mossegades casi a temps.
Beure que inspira si és a dins la sang.
Crits que s’escapen i que fan mal.
Moments dispersos, dolors al cap,
pilons de dubtes que no se’n van.
Perdent el temps, donant mil voltes al mateix,
instants serens, buits de paraules plens de sons diferents
que recullen mil històries de fa temps,
sols o conjuntes,
més intenses, potser menys.
