Gatiana
Vingueres de l´Argentina en uns anys foscos i estranys,
ni un "duro" a la butxaca i tot d´il.lusions al cap.
No hi havia a Barcelona més que l´empenta de la gent,
d´una gent que n´estava farta de quaranta anys rebent.
I després de Secta Sònica et passares a la rumba,
barrejada amb ritmes com ara la cumbia
i la milonga.
Cantaves al mestissatge a ritme de ventilador,
als barris de Barcelona sempre els hi feies cançons,
cançons que denotaven un immens fet-back
a l´ensems que ens regalaves
un tema o dos en català.
I la rumba es fonia amb ritmes com ara
la salsa i, poc a poc, la rumba, poc a poc, la rumba
es tornava tarumba.
Forçaves la màquina de nit i de dia,
com deies a la cançó et jugaves la vida.
Forçaves la màquina de nit i de dia,
tu i el teu ventilador us jugàveu la vida.
Vas ser un glop d´aire nou que vam poder alenar,
amb tu Barcelona era un xic més gran,
una joia que ens venia de les terres d´ultramar,
amb tu Barcelona era un xic més gran,
un plaer haver-te tingut, un plaer haver-te conegut,
amb tu Barcelona era un xic més gran,
Todos los gatos son pardos
amb tu Barcelona era un xic més gran, (repeteix)
Autor(es): Antonio Garcia Iranzo
