Gent del nord
Per ponent,
del cantó de Manyanet,
has crescut sense tenir por a lo dolent.
Gent del nord,
balda dels Pirineus,
trepitja fort que el camí és dret i aviat és fosc.
Vora el foc garlarem un poc amb un porró.
Xaralalala...
Tot i el fred,
sempre un somriure obert.
Rondalles que se les emportarà el vent.
Molta pau,
aquí bo que en trobareu,
la porta no és tancada, sempre hi falta gent.
Una taula parada i una brasa ardent.
Xaralalala...
Gent del nord,
branda dels Pirineus,
el bon pastor té cura del ramat i empara els seus.
Bona sort,
i gaudeix d'aquest tresor,
de viure dins de l'únic regne que et fa bé,
de viure dins de l'últim regne de la pau.
Xaralalala...
