Gent d’enlloc
Hi ha moments en que caus,
i aixecar-te et pot dur un rato,
però has d'anar endavant.
La vida se’ns escapa damunt d'un tauler d'escacs
Sol, perdut en mig d'un desert glaçat,
i veient com passa el temps.
M'he somiat
damunt d'un camp espès
on ningú hi deia els seus secrets.
Perquè m'hauré somiat
damunt d'un camp espès on la mentida ja no hi és...
Començant,
La vida ja no és pas el que era abans.
I ja m’explicares perquè cony ho fan.
Tots passem per l'àmbit globalitzant,
que no sabem d’on som.
Condemnant-nos! destrossant-nos-ho tot!
Que no sabrem d'on som,
ni serem mai de lloc
