
Gent estranya amb gossos
Escoltava en Bob Dylan amb els cascos
Un dia normal o això semblava
Però la gent sincronitzava els seus passos
Jo enmig de la carretera observant-los
Per què els skaters es dediquen a trencar-se els peus?
Surfistes que pensen que poden arribar a ser Déus
Estrelles del rock’n’roll que estan per jubilar
Però el que més m’intriga, el que més m’excita és trobar-me
Gent estranya amb gossos que s’assemblen a ells
Era el primer dia de primavera, o això creia
Veia el verd de l’herba més intens
No és que sigués un dia especial
Només certes preguntes estúpides em venien en el cap
Digue’m tu el perquè, potser saps la resposta
Digue’m tu el perquè, jo no ho sé
Serà que encara sóc massa jove
Per què els skaters es dediquen a trencar-se els peus?
Surfistes que pensen que poden arribar a ser Déus
Estrelles del rock’n’roll que estan per jubilar
Però el que més m’intriga, el que més m’excita és trobar-me
Gent estranya amb gossos que s’assemblen a ells
Autor(es): Fèlix Breton