Gernika
És plena primavera,
Abril del 37,
hi ha corredisses,
pels carrers deserts.
Sonen alarmes,
pluges de la mort,
cauen bombes,
porten destrucció.
Es senten sirenes,
ofeguen els plors,
crits en silenci,
tot et "fumbri" foc.
No queda cap casa,
tot desolació,
només un roure,
sol a la destrucció.
Gernika al punt de mira,
Gernika destruïda,
Gernika ple de runes,
Gernika, Gernika.
Gernika al punt de mira,
Gernika destruïda,
Gernika ple de runes,
Gernika, Gernika.
Ja ve la font d'or,
procés de la mort,
bombes Alemanyes,
ajudant el dictador.
Sonen alarmes,
pregones del terror,
caiguts del cel,
exterminació.
No es senten sirenes,
només es senten plors,
crits en silenci,
de ràbia i dolor.
No queda cap casa,
tot desolació,
només un roure,
rebutjant la rendició.
Gernika al punt de mira,
Gernika destruida,
Gernika ple de runes,
Gernika, Gernika.
Gernika al punt de mira,
Gernika destruida,
Gernika ple de runes,
Gernika, Gernika.
Gernika al punt de mira,
Gernika destruida,
Gernika ple de runes,
Gernika, Gernika.
