Girona
Amb una mossa de Girona que vaig conèixer a l’envelat… allà entre danses i rialles ens vàrem ben enamorar.
No us he de dir que és de pell fina, i del país com s’ha de ser, amb ella tinc les coses clares, de Girona mai em mouré.
A mi Girona m’enamora, com m’enamora la Mercè, aquelles galtes tan rodones, aquell parlar tant de pagès.
Sols puc cantar-ne coses bones, d’ella n’estic ben enganxat… viure a Girona n’enamora, sempre de la Mercè al costat.
A mi Girona m’enamora,
Com m’enamora la Mercè.
Quan sigui vell i aquestes cames, no em duguin a contemplar , aquesta terra tan ofana, per mi Girona l’ Empordà.
Sols us diré quatre paraules, per aquells que vulguin escoltar: Girona em corre per les venes i no la penso deixar anar.
A mi Girona m’enamora,
com m’enamora la Mercè.
