Goig de Sant Miquel Màrtir i Pol

Celdoni Fonoll

Mentre encara surti el sol
i s'encengui la bombeta,
ajusteu-nos la xaveta,
sant Miquel, màrtir i pol.

Quan els déus van de recules
en còmica processó
de dromedaris i mules
que enarboren el brandó
sense gaire protocol,
descordada la bragueta,
no ens deixeu a la cuneta,
sant Miquel, màrtir i pol.

Quan fins l'aigua baixa fosca
que no se'n sospita el fons,
i omple les gotes de tosca
i les llengües de raons,
quan fins el joc del futbol
exigeix un exegeta,
tusteu-nos amb la baqueta,
sant Miquel, màrtir i pol.

Quan els corifeus i els guies,
sorpresos fora camí,
com a Ninive en vells dies,
no se saben distingir
-criatures de bressol-
la mà esquerra de la dreta,
envieu-nos el profeta,
sant Miquel, màrtir i pol.

Quan el planeta tremola
i la Via Làctia i tot,
i n'hi ha que tenen gola
d'empassar-se el darrer mot,
quan ja ens guisen el bunyol
i l'exquisida croqueta,
no ens vulgueu tenir a dieta,
sant Miquel, màrtir i pol.

Vós que sabeu quin pa hi donen,
de la molla o del crostó,
vós que sabeu com es fonen
les raons de la raó,
vós que sense tabustol
sou senzillament poeta,
deu-nos un toc de vareta,
sant Miquel, màrtir i pol.

Mentre no s'apagui el sol
i no es fongui la bombeta,
deslliureu-nos d'en Banyeta,
sant Miquel, màrtir i pol.