Got
Com la pols trista i invisible
Que cobreix la cambra
Dels meus desitjos perduts...
Així tu... al final...
Perquè ho has volgut.
Com una taca ja tènue
Però que no marxa
Mai del tot de la pell...
Com una ombra que es confon
Amb una taca de carbó!
Aquell mal, aquell mal.
(Aquell mal i prou.
Ell va ser qui em va esculpir amb la forma que ara tinc.
La meva petita silueta
És d'aquell mal el mer efecte).
Aquell mal, aquell mal.
Com una creu que es desdibuixa en la pèrdua de llum d'un vespre
Qualsevol a la ciutat dels morts...
Així algú que voldria tornar. Però ja no hi ha lloc enlloc,
Ja no hi ha lloc enlloc, ja no hi ha lloc enlloc, ja no hi ha lloc enlloc.
