Goteres a les golfers
Cau foc
De les teves finestres
Quan tot
Es torna menys important
De fet
Ja no sé si t’interessa
Fer lloc
A la curiositat
Els teus ulls es panseixen
amb aquest coi d’humitat
les cançons ja no flueixen
i tots els miralls juguen a amagar...
Potser
hem tirat massa terra
allà
on hi anava ciment
Fas bé
d’escombrar cap a casa
no fos
que s’embrutís el carrer
L’orgull fa pessigolles
cada cop que aixeca el cap,
hi ha goteres a les golfes
de la vanitat, aixopluc de tants anys...
