Gràcia

Anita Miltoff

Hiverns que ens empaiten i semblen
intractables,els peus i el cor s'han gelat.
Cadenes de penes i rialles, el fred en
fa tenalles, eixorden els camins.

Monstres amb pells d'hores
salvatges
salten com les cabres esnifen pols
andina.

Cadenes de penesi rialles, el fred en
fa tenalles, eixorden els camins.

I farem un viatge al sol, geleu-vos
valtros en un gran descapotable on
lluir el nostre fracàs.
Hi vindran les llunes més desfetes.
Amb més ganes. Més rialleres que
avui vaguen per l'espai.
I si veiem que la llum ens empalaga
buscarem l'ombra més llarga on el
sol cremi tranquil.
Punto ciego, vallfogona 29, l'encant
g, ca la saida.
Solàtics, hidrogen i civada, el cotxe
es posa en marxa el sol es fa cansívol.
Fugir no és sempre tan viable, ens
cau la pell salvatge, enyorem el
canigó.

I donarem voltes, voltes a la terra
com superman a la primera per
reconèixer el què hem perdut.
I tornarem a la gràcia arravalera
de bodega i places velles que ahir
assetjaven els moderns
i aquí estem, anar fent, veient els
dies passar, tots iguals i diferents, ni
hereus ni reis, Gràcia independent. ..