Gran Cranc Pelut
Dins una gran cova de Sa Roca,
anegada quan la mar va arribar fins a l'altiplà,
viu el Gran Cranc Pelut:
escalivat i preparat per la darrera batalla.
És aquí des de que l'aigua esquita aquesta vorera.
És tan gran que la mordala li fa vint-i-quatre pams.
Cada dematí berenava un vell marí,
ara, quan li ve la gana, li pega a la carn humana...
La nova arriba a palau: - Hi ha una fera dins un cau!
La gent no vol anar a nedar per por de ser devorada!
El Rei pensa qui pensa-hi per posar qualque remei...
mentre el Gran Cranc Pelut se fa neta la mordala.
El Rei té una filla casadora:
va sortir per accident de la fufa de sa Senyora.
L'ha oferida a qui li dugui la Mordala,
la del Gran Cranc Pelut que viu a aquella cala.
La Princesa és una truja, però vida de Marahà...
i fadrins de tots els pobles ja parteixen cap allà.
Fent camí de la badia per veure qui arriba abans
tres o quatre bravejaven: - L'agafarem amb les mans!!
Greu error per part del caçador:
se sentien els seus crits del capdamunt de Formentor.
Greu errada arribar fins aquella cala:
va acabar tot esclafat davall la Gran Mordala.
Ja no queda cap fadrí a la roca maleïda,
la mordala del Gran Cranc els ha arrabassat la vida.
Famílies desesperades demanen el cap del Rei,
ell tancat dins una sala, suant com un porcell...
Com que ja no sap que fer fa venir el seu conseller, ell li diu:
- Sa Majestat, provau d'enviar-hi els condemnats!
Oferiu-los la llibertat a canvi de la Mordala,
la del Gran Cranc Pelut que viu a aquella cala.
Greu error....
Greu errada....
Buides totes les presons.
No quedaven consellers.
Els soldats se preparaven: ja atacaven els primers.
El Rei perdona la vida si li duen la Mordala
del Gran Cranc Pelut, que viu a aquella cala.
Cranc escalivat aixeca la mordala: el combat ha començat!
Cranc escalivat: no tornaràs a passar gana.
Cranc escalivat aixeca la mordala: el combat ja s’ha acabat!
Gran Cran escalivat: tens dret a una femella sana cada cap de setmana.
Autor(es): Cranc Pelut
