"Gran Nòria la Lluna"
I avui que és Festa Major del carrer, he pensat en tu.
Estimada, en aquell temps, per tothom,
fent ressuscitar els morts i ensopits.
Tu rodaves al compàs d'aquells balls, melancòlicament….
la més bonica del carrer i de tothom,
la més alta també, indubtablement.
Nòria la Lluna, rodant majestuosament,
Nòria la Lluna, rodant sorollosament.
Asseguts dins d'un cabasset, fet de llunes i grinyolant,
vam descobrir els terrats del carrer Badal.
Nòria la Lluna, sense parar ni un moment,
Nòria la Lluna, les llargues cues de gent.
Que amb l'estómac trastornat, i el coll esgargamellat,
amb les cames… Tots baixaven tremolant.
Pujaven les parelles d'enamorats, per volar tots sols.
I tu els duies fins al cel, escoltant
tants petons d'amor…Tot xisclant.
Nòria La Lluna, bombetes de mil colors,
Nòria la Lluna, ferros amb ànima i cor.
I quan baixaves anaves pet, fent tentines del mareig,
però ja havies comprat, tiquets per tornar a pujar.
Nòria la Lluna, no sé per on rodaràs,
Nòria la Lluna, no sé per on volaràs.
Fent cridar i xisclar la gent, fent marejar el més valent.
Tantes llunes, tantes llunes somrients.
I avui que és Festa Major del carrer, avui no hi ets tu…
Les melodies no són tan diferents de quan tu vas rodar,
i on deus d'estar?
Nòria la Lluna, bombetes de mil colors,
Nòria la Lluna, ferros amb ànima i cor.
Nòria la Lluna, impressions que són record…
Autor(es): Francesc Mir
