Gravetat zero

Batà

Somnie despert, em costa trobar son,
i em deixe endur surant pel vent que ve del nord.

Sent el fred, que m’entumeix el cos,
i note com s’apropa un canvi d’estació.

Veig el calaix ple records, antigues cartes, velles cançons,
lleve amb la mà la pols.

I em sent perdut al meu malson, passatemps sense cap solució.
I vaig per baix de la raó, sense frens i amb cap direcció.
Peguem el pas cap al final d’aquesta història que havíem dibuixat.
I ara sent la tremolor, la impotència de no saber com.
Carregaré amb la tristor, amb l’amarga sensació
d’haver perdut l’últim tren que sortia d’aquesta estació.
Voldria ser en qualsevol lloc on el pes de la gravetat
em deixés alçar el cap per poder mirar davant.
I no veure’t.
I no veure’t.