Gris
Què està passant, que estem fent malament,
si quan ric no hi ets i quan hi ets no ric
Deixa'm explicar, que tot això s'ha acabat,
que és inútil fingir és millor deixar-ho aquí
Em dono la volta i me'n torno,
darrera la porta jo t'escolto, com plores d'amagat
Em sento gris, tan fràgil que em trenco per dins,
em sento res, un plor, un silenci que em diu que no hi ets
Sóc gelós, d'aquells temps, a prop teu
Lletres en un paper, tardes i uns quants cafès,
no han servit de res, tot ho fèiem del revés
Flors seques a les parets, paraules plenes de perques, no era just continuar no era just sentir-se oblig
