Guantànamo
Que no sigui la pols
qui endreci la casa
i les branques dels arbres
facin moure el vent
que no sigui la por
qui ens tingui a nosaltres
que no sigui el perdó
que et demani per mi.
Que el dolor del seu ventre
deixi erma la terra
que la pluja arrenqui els arbres
del seu cor fins a la calma.
Que no sigui la cendra
qui encengui la flama
ni neixin els dies
sense la llum de l´alba
que no sigui el record
qui ens oblidi a nosaltres
que no sigui que tu
no estaves equivocada.
Pols a la terra
cendra a la cendra
la remor de la pena
que el vent escamparà
un soroll que no podrem entendre.
Que el dolor del seu ventre
deixi erma la terra
que la pluja arrenqui els arbres
del seu cor fins a la calma.
Senyor president
del gran imperi
que no mori més gent
en nom meu.
