Guillem
Amb només divuit anys ja hi eres ben rebel.
Ho portaves dins la sang l’esperit combatent.
Amenaces i baralles mai et van fer callar.
Tu sempre amb valentia tirant cap endavant.
Cel ennegrit amb la tragèdia
com ploma lleugera esvaït en terra.
El teu cos encara calent
de l’impuls de la teua sang rebel!
Fatídic dia.
Ànima glaçada.
Freda terra, batec ardent.
S’acaba el somni.
Cruel realitat.
Més viu que mai continues present.
La brisa porta el teu aroma.
El ressò del vent la teua veu.
Ones colpegen amb la teua força.
Ara recorres muntanyes valls i cels.
Muntanyes, valls i cels!
Llàgrimes de pares patint de dolor.
Enyorança del seu fill partint sense retorn.
Llàgrimes de pares inundats pels sentiments.
Angoixada impotència d’un descans etern.
Cel ennegrit amb la tragèdia
com ploma lleugera esvaït en terra.
El teu cos encara calent
de l’impuls de la teua sang rebel!
Animal ferit ple de sang al pit.
L’últim sospir et va fer etern.
Vida tallada, llibertat boixada.
Despietada injustícia que s’ha comés.
La brisa porta el teu aroma.
El ressò del vent la teua veu.
Ones colpegen amb la teua força.
Ara recorres muntanyes valls i cels.
Muntanyes valls i cels!
Muntanyes valls i cels!
Autor(es): Orgull de Classe
