Guspira
Omple la maleta de les coses que t’estimes,
aquesta és la teva arma, ara ja no pots rendir-te,
arrenca el teu viatge, no esperis potser no arriba
tens dret a equivocar-te i aixecar-te cada dia
La distància és la nostra lluita,
ens allunya ara, potser demà ens aproxima
fulles que escampen com bufa l’aire
però el destí no enganya, sempre reubica
Tu no ho saps però hi serem, naixerà aquesta guspira!
Tu no ho saps però hi serem, a l’andana cada dia!
És difícil deixar enrere una vida fixa
Rebel·lat contra la pauta escrita
Acciona i trenca el que tu volies
Perquè arribi ara una nova utopia
Deixa que et besi a la sortida
Per darrera vegada però no definitiva
I després d’aquest viatge per la via làctia
Tornaré a buscar-te com ho feia cada dia!
Tu no ho saps però hi serem, naixerà aquesta guspira!
Tu no ho saps però hi serem, a l’andana cada dia!
Tu no ho saps que existeix, un destí que està escrit,
però es tan fi, tan fràgil tan fonedís.
Llum fractal per dirigir, deixar enrere sense avís
allò previst, allò que és fix, per trobar-nos ara i aquí.
Tu no ho saps que existeix un camí que no té fi,
és per tu és per mi, busca, lluita, estira el fil.
Es senzill però té perill: Realitats gravades en multicapa
múltiples vides augmentades, no segueixis la marcada.
Tu no ho saps però hi serem, naixerà aquesta guspira!
Tu no ho saps però hi serem, a l’andana cada dia!
