Habaneras de vivir
El pensament de tantes vides divagant;
sempre cercant una raó
a un món que gira, gira i no va mai enlloc
i és incapaç d'escoltar el meu plor.
I un cor ferit per el dolor, per el fracàs;
que no ha deixat de bategar
i el sentiment a flor de pell; obrint-se pas.
Cercant l'amor; cercant la forma d'estimar.
L'univers és tan gran i jo em sé tan petit;
com puc veure el sentit.
Només som un instant perdut en l'infinit.
No puc veure el sentit.
Deixau-me aquest instant.
Deixau-me viure i que només viure sigui el sentit.
Que per mi la vida sempre és el motiu.
El pensament de tantes vides divagant
i mentrestant la vida passa en un instant
i tanmateix a cada passa feim camí endavant.
I allò que al final queda al fons
és la il·lusió d'un gran amor;
que tots som fills d'una passió.
