Marc Ràmia

Habitació sense llum


Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp


Habitació sense llum, d’un baix amb parets fines
d’un país que sap bé, on està la sortida
discussions sense tu, i “enfados” que s’obliden
1000 quilòmetres lluny, per veure a qui estimes

Sobtats canvis en tu i visites que no esperes
gestos de pau que no fan, tremolar les cadenes
una tardor que es tenyeix, avui de primavera
no canviaran els colors, si guanyen els de sempre

No volíem fer-nos grans,
per poder gaudir del conte de fades
i ara estem davant del mirall,
intentant, no fer-ne mil bocins

Perquè he volgut destruir, tot el que érem
quina força universal, pot negar-nos el que som
perquè he volgut compartir la meva misèria
Perquè estic tant lluny avui,
de tot el que jo vull ser

Habitació sense llum, on costa llevar-se d’hora
els barrots són glaçats i molt llarga l’espera
si sortim al carrer el vent ens farà fora
si diem la veritat, ens taparan la boca

Nits que no es pot dormir, ni quan ets a la vora
quan demanes perdó, és quan ells ja no volen
murs més alts han caigut, fins hi tot els de sorra
no hi ha motius per rendir-se, cap a la victòria sempre

No volíem fer-nos grans,
per poder gaudir del conte de fades
i ara estem davant del mirall,
intentant, no fer-ne mil bocins

Perquè he volgut destruir, tot el que érem
quina força universal, pot negar-nos el que som
perquè he volgut compartir la meva misèria
Perquè estic tant lluny avui,
de tot el que jo vull ser