Havanera casolana
A Cuba va anar el meu pare,
amb un barco de segona mà,
les veles, paper-cartró,
sense tripulació,
només ell i el capità.
-Ai, quan arribi a l'Havana-,
es deia ell tot content,
-Buscaré una mulata,
buscaré una mulata,
i què feliços serem-.
En Cuba, las cubanitas,
bailan: son y danzón.
Con ese "remenamiento"
se te nubla el pensamiento,
se calienta el corazón.
A la primera mulata
-Negra, te quieres casar?-
Que amb català li digué
-Amb tu aniria mariner
a l'altra punta del mar-.
Van quedar tots dos,
podríem dir que sense esma,
"Jo sóc de Palafrugell"
"Tu ets de Palafrugell",
"doncs jo sóc del Maresme".
En Cuba, las cubanitas,
bailan: son y danzón.
Con ese "remenamiento"
se te nubla el pensamiento,
se calienta el corazón.
Ara tenen dues botigues,
a Calella i a Palamós
on venen ron i cafè,
samarretes del Che,
sucre, fesols i arròs.
Jo sóc el seu fill que canto,
a Cuba em deien "dominó"
però aquí em faig dir el "dobla-pito",
però aquí em faig dir el "dobla-pito"
per la normalització.
En Cuba, las cubanitas,
bailan: son y danzón.
Con ese "remenamiento"
se te nubla el pensamiento,
se calienta el corazón.
Autor(es): Pere Tàpias
